Vaig trigar onze mesos a assabentar-me. Ara ho mira un robot per mi.

Et diré el moment exacte en què va néixer aquesta aplicació. Era en una llibreria, de les de tota la vida, amb un llibre a la mà que no em feia cap falta, quan veig al prestatge una saga que havia llegit feia anys. Llibre set. Jo havia arribat al sis. Feia anys que *esperava* el set. El set feia onze mesos que era al carrer.

Onze mesos. Havia mirat el nom d’aquell autor a Amazon unes quaranta vegades. Tenia una nota al mòbil. Tenia un sistema. El meu sistema era una porqueria.

Per això el primer que fa Kindle Watchlist — la raó sencera per la qual existeix — és treure’t del mig. Afegeixes una saga un cop. I s’ha acabat la teva feina. A partir d’aquí hi ha un procés molt avorrit que s’executa cada dia, mira si ha aparegut res de nou i et pica l’espatlla si sí.

Afegir una saga són quatre segons

Tres portes d’entrada, perquè cadascú arriba d’un lloc diferent:

• Cerca pel títol o per l’autor. Escriu «Cradle» o «Will Wight» i tria el que volies dir.
• Enganxa un enllaç d’Amazon. Ja ets a la pàgina del llibre. Copies l’URL, l’enganxes i llestos.
• Enganxa un ASIN. Per a qui sap què és un ASIN. Ja saps qui ets i, sincerament, tot el meu respecte.

La saga la muntem creuant diverses fonts — Amazon, Google Books, Hardcover — perquè cap d’elles no encerta de manera fiable ni què dimonis és el llibre cinc. Les metadades de sagues a internet són un aiguamoll. Hi entrem nosaltres perquè tu no t’hi hagis d’enfangar.

Què vol dir «seguir» aquí

Hi ha molta aplicació que diu que fa seguiment i el que vol dir és «t’hem fet una llista». Una llista no és seguiment. Una llista és una tasca pendent que t’has escrit tu mateix i que després et farà sentir culpable.

Fer seguiment vol dir que algú mira per tu mentre tu fas literalment qualsevol altra cosa. Cada dia, el nostre escàner recorre les teves sagues i pregunta: hi ha llibre nou? S’ha anunciat data? S’ha obert la reserva? Alguna editorial ha mogut una data tres mesos sense dir-ho a ningú, com tant els agrada fer?

La millor virtut d’un seguidor és la quantitat de vegades que no l’has d’obrir.

Quan canvia alguna cosa, t’ho expliquem amb els avisos de novetats — correu, notificació al navegador, notificació al mòbil o només un punt vermell dins l’aplicació si prefereixes que no et molestin.

La part on s’espavila amb els casos rars

Les sagues no són ordenades. Hi ha quatre coses amb les quals hem hagut de ser tossuts:

• Novel·les curtes i històries laterals. El llibre 4,5 existeix. Compta. I surt on toca, no arraconat al final.
• Packs i integrals. Un volum amb tres novel·les dins no és el llibre set. No et direm que la saga s’ha actualitzat perquè algú ha reempaquetat els tres primers.
• Reedicions en àudio o butxaca. Mateix llibre, format nou, fitxa nova. No és notícia. No et despertem per això.
• Edicions en altres llengües. «Cradle 3» en alemany és la mateixa història que «Cradle 3» en anglès, però fitxada d’una manera completament diferent. Les agrupem.

Aquesta última va resultar ser un problema seriós de veritat i em va costar un cap de setmana que ja no recuperaré. Ara funciona.

Aguanta més que la teva força de voluntat

La majoria de gent comença amb tres o quatre sagues que espera activament. Després recorda aquella que va deixar penjada l’any que anava de bòlit. Després la que li va recomanar un amic. Després un company de feina en diu una altra i cap a dins.

Quan arribes a la saga trenta, ja no hi ha humà que ho miri a mà. No és falta de disciplina, són matemàtiques. Trenta sagues per una comprovació al mes és mitja jornada. La màquina ho fa en un segon i no s’avorreix, que és l’únic avantatge que té sobre tu.

Quan la llista se’t fa gran, els prestatges la mantenen habitable: els organitzes tu, en l’ordre que vulguis.