Seguir l’autor, no només la saga

Seguir una saga té un punt cec, i és gros: els autors són persones, i les persones s’avorreixen.

Un escriptor acaba una saga de set llibres, respira i comença una cosa completament nova. Un altre món, un altre nom i de vegades fins i tot un altre pseudònim, perquè a l’editorial li ha semblat que qui llegeix ciència-ficció no comprarà fantasia amb la mateixa firma. Si només seguies la saga vella, t’assabentes de la nova dos anys més tard, per un desconegut d’internet que a sobre ja se l’ha llegida sencera.

Doncs va: segueix la persona

Prems «segueix» en un autor i tens tot el que publiqui. Llibres nous de sagues que ja segueixes. Llibres nous de sagues que no. Novel·les soltes. Aquella cosa rara i experimental que va escriure entre contractes i que va acabar sent el millor que ha fet.

La seva pàgina mostra què hi ha publicat, què ve i quan ho vam mirar per última vegada — perquè em sembla que tens dret a saber si el silenci vol dir «no passa res» o «avui el nostre escàner té un mal dia».

Seguir la saga t’assegura el pròxim llibre. Seguir l’autor t’assegura la pròxima obsessió.

El tema de la llengua, que importa més del que sembla

Aquí va un problema que només apareix si no llegeixes en anglès.

Un autor publica en anglès al març. La traducció alemanya arriba el febrer següent. L’edició japonesa, vuit mesos més tard. Si llegeixes en alemany, un avís al març no és una bona notícia. Són onze mesos sabent que existeix un llibre que no pots llegir, cosa que es podria argumentar que és pitjor que no saber-ho.

Per això seguir un autor té en compte la llengua. Tries la llengua d’edició que llegeixes de debò — anglès, castellà, alemany, francès, italià o japonès — i vigilem *aquella* edició. T’avisem quan surt el llibre que pots llegir, no quan surt un llibre que no pots llegir.

Autors prolífics i la pietat d’una bona llista

Hi ha autors que publiquen tres llibres l’any entre dues sagues i una novel·la solta. La seva pàgina ho separa perquè es vegi la forma d’un cop d’ull:

• Sagues que està escrivint, cadascuna amb el seu progrés, per veure quina està encallada i quina va a tot drap.
• Novel·les soltes, a part, i no barrejades dins una saga inventada com fan gairebé totes les bases de dades.
• Pròxima publicació, amb data si se n’ha anunciat una i un silenci honest si no.

D’aquest últim punt n’estic estranyament orgullós. Hi ha molts llocs que s’inventen una data abans que admetre que no en saben res. Una data inventada és pitjor que cap data, perquè t’hi organitzes i després et sents traït personalment per un llibre.

Quan val la pena seguir-lo i quan no

Segueix l’autor quan et llegiries qualsevol cosa que escrigui. Aquesta és la prova de foc. Si algú s’ha guanyat el «jo em llegeixo fins i tot la teva llista de la compra», segueix-lo.

Segueix només la saga quan t’agrada una cosa concreta que fa. Hi ha autors amb una saga que t’encanta i quatre que no t’entren. Està permès. No cal que ho sàpiga ningú.

Pots fer les dues coses alhora, és clar, i no rebràs dos avisos pel mateix llibre. Ho vaig comprovar. Dues vegades. I després vaig escriure un test, perquè no me’n refiava, de mi.