Per quin llibre anava? Una oda a no recordar-se’n

Escena real. T’encantava una saga. Va passar la vida — feina, mudança, criatura, videojoc, el que sigui. Passen vuit mesos. Vols tornar-hi.

I no recordes si vas llegir el llibre cinc.

Llavors fas el de sempre. Obres la mostra del cinc. Llegeixes la primera pàgina. Res. Saltes al capítol tres. Et sona vagament? O és que tots els capítols tres de fantasia són així? Vint minuts després no has après res i t’has espatllat de rebot la mort d’un personatge.

Tres estats, i el sistema s’acaba aquí

Cada llibre és en un dels tres llocs, i el mous amb un sol toc:

• Llegit. Fet. A la butxaca. No hi pensis mai més.
• Llegint-lo ara. El llibre on ets ara mateix. Marcat perquè es vegi al segon d’obrir l’aplicació.
• Pendent. A la cua. Problema del teu jo futur, i el teu jo futur t’ho agrairà.

Els llibres que encara no han sortit tenen el seu estat automàticament, perquè «no publicat» no és una decisió teva, és un fet de l’univers.

I ja està. Ni percentatges, ni comptadors de pàgines, ni cronòmetres corrent mentre llegeixes. Ho vaig arribar a construir. Feia que llegir semblés anar al gimnàs. Si vols un cronòmetre a sobre de la teva afició, hi ha aplicacions per a això i els desitjo molta sort.

L’única feina real d’un registre de lectures és respondre «on era jo?» en menys de dos segons.

La drecera per quan ja no recordes res

Quan afegeixes una saga que ja tens mig llegida, no vas marcant els llibres de l’u al sis un per un com si fossis un funcionari. Ens dius quin va ser l’últim que vas llegir i tot el que hi ha abans queda marcat.

Posar al dia un endarreriment de vint llibres passa de vint tocs a un. És la meva peça preferida de tota l’aplicació i em va costar quaranta minuts, que és exactament la proporció correcta per a una bona funcionalitat.

On va a parar tot això

Marcar llibres com a llegits no és paperassa per la paperassa. Alimenta tota la resta:

• El tauler t’obre amb el que et toca a tu de debò, no amb el llibre u de tot.
• Pendents es converteix en una cua de veritat que pots consultar quan acabes alguna cosa a les tres de la matinada i necessites la següent ja.
• [Les estadístiques](/features/ca/reading-stats) — llibres, pàgines, hores, autor més llegit — surten totes d’aquestes marques. Sense feina extra.
• [Els perfils públics](/features/ca/public-profiles) ensenyen què has llegit, si decideixes compartir-ho.

També pots puntuar els llibres, que és l’únic lloc on admeto que gaudeixo d’un número. Un any de puntuacions es converteix en un retrat sorprenentment honest del teu propi gust, incloses les parts que negaries en una festa.

Opcional: un copet per posar-t’hi

Hi ha un recordatori de lectura — diari, setmanal o mensual, tu mateix, apagat si no l’encens. Existeix perquè la manera més habitual d’abandonar un llibre no és que no t’agradi. És deixar-lo un dimarts i no tornar-lo a agafar mai.

Un copet a l’espatlla ho arregla més sovint del que et penses. I si no ho arregla, apaga’l, sense rancúnies: el llibre esperarà.