Prestatges, perquè quaranta sagues en una llista és un segrest

Ningú no comença amb quaranta sagues. Comences amb quatre. Quatre és preciós. Quatre caben en una pantalla. Obres l’aplicació, ho veus tot i et sents una persona amb la vida sota control.

I després en són quaranta, i obrir l’aplicació és com obrir aquell armari on vas llençant coses des del març.

Fes prestatges. Posa’ls el nom que et roti.

Un grup és un prestatge que defineixes tu. Li poses nom, li poses un emoji i arrossegues les sagues fins a un ordre que té sentit per a tu i per a ningú més. Tota la funcionalitat és això.

El que la gent munta de debò, després de mirar noms de grups anonimitzats i quedar-m’hi encantat:

• Per gènere. 📚 LitRPG, 🐉 Fantasia èpica, 🚀 Space opera. L’opció òbvia, i funciona.
• Per estat d’ànim. «Cervell apagat», «Bo de veritat», «Per al tren». Així és com la gent arxiva els llibres realment.
• Per situació. «Al dia», «Endarrerit», «Abandonat però amb esperança». Aquest últim fa molta feina emocional.
• Per qui t’ho va recomanar. «Culpa de la Marta». N’hi ha una quantitat sorprenent i me’ls estimo tots.
• Per lectura compartida. Un grup per al club de lectura, o les sagues que llegiu el teu germà i tu.

Ningú no ordena els llibres com ho faria una base de dades. Els prestatges et deixen ordenar-los com penses tu.

L’ordre és manual, i és a posta

Els grups queden en l’ordre que els poses tu: ni alfabètic, ni per data d’alta, ni per cap puntuació d’engagement.

Perquè allò que més ganes tens de llegir poques vegades comença per A. Tota la gràcia d’un prestatge és que el que val la pena queda a l’altura dels ulls. Cap algoritme no sap on tens els ulls. Tu sí.

Cada grup té la seva pàgina

Els grups no són només filtres del tauler. Cadascun té una pàgina de debò: què hi ha dins, què toca a continuació de cada saga, què acaba de sortir.

Cosa que vol dir que un divendres a la nit pots obrir «Cervell apagat» i veure sis opcions que són totes correctes, en comptes d’haver de passar per davant de les teves ambicions literàries serioses per arribar-hi.

I com que són pàgines, es poden compartir. Envia a algú el teu prestatge 🐉 sencer sense entregar-li tota la biblioteca — el mateix sistema per compartir funciona a escala de grup. Els clubs de lectura ho fan servir. També la gent que intenta convertir un amic a un gènere, que és sincerament l’ús més noble del programari que se m’acut.

Poca cosa tècnica, molt efecte

És el més avorrit de tota l’aplicació des del punt de vista tècnic. Una taula de relació i una nansa per arrossegar. Podria descriure l’esquema en una frase.

També és el que decideix si la gent amb biblioteques grans es queda, perquè una llista inusable s’abandona per bo que sigui el seguiment que hi ha a sota. Resulta que la part difícil d’una biblioteca no és acumular. És trobar.